Últimament, les emocions no van massa bé. Fa uns dies, com a medi per a eliminar tensions, vaig descriure el meu estat d'ànim de la següent manera:
......Que ràpid passa el temps i que lent a la vegada!!! La tardor s'ha quedat aturada a ca meua. Quantes fulles de l’arbre m’ha arrancat! I quan per fi pens..., ara canviarà l’estació, toca l’ hivern. El fred m’ha gelat, la neu m’ha enterrat i una son profunda i llarga fa tancar els meus ulls. Però no puc dormir, no vull!
Confio plenament en que el moviment de translació de la terra, porti de nou, dies càlids i afables.....
Volia escapar-me de pensaments pessimistes i obrir portes a la llum, i escorcollant entre les meves vivències i experiències vaig recordar frases que alguna persona m'havia dit o que he llegit:
......Que ràpid passa el temps i que lent a la vegada!!! La tardor s'ha quedat aturada a ca meua. Quantes fulles de l’arbre m’ha arrancat! I quan per fi pens..., ara canviarà l’estació, toca l’ hivern. El fred m’ha gelat, la neu m’ha enterrat i una son profunda i llarga fa tancar els meus ulls. Però no puc dormir, no vull!
Confio plenament en que el moviment de translació de la terra, porti de nou, dies càlids i afables.....
Volia escapar-me de pensaments pessimistes i obrir portes a la llum, i escorcollant entre les meves vivències i experiències vaig recordar frases que alguna persona m'havia dit o que he llegit:
" ...Dios manda a quién es capaz de soportar...."
“Quan la medicina pot diagnosticar, tractar i derrotar les malalties hauríem d’organitzar una festa de celebració. Ens passem la vida celebrant èxits absurds...” Quiet, M. Serra, Ed. Anagrama. Barcelona, 2008.
I mira per on!!!! recordant que volia afegir el bloc de Miguel Ángel Santos Guerra, El Adarve, al meu bloc, he trobat un article que va genial per aixecar els ànims i tornar a hissar la bandera del positivisme i que es titula "TODO ES PARA BIEN". Aquí deixo l'enllaç, però abans voldria ressaltar aquest paràgrafs:
"Nunca desearé que haya corrupción, asesinatos, violaciones, pobreza, opresión… Nunca pediré que ocurran o que me ocurran desgracias. Pero cuando llegan no quiero resignarme, no quiero bajar los brazos, no quiero hundirme. Quiero reaccionar positivamente. Quiero luchar y recuperarme. Quiero buscar esa parte de estímulo que tiene la lucha y la fe en el ser humano. Quiero apoyarme en ese dolor para pensar que debo salir del atolladero. Para hacer lo posible por ser feliz, que es el mandato de la inteligencia.
Será inevitable padecer desgracias, fracasos, errores y calamidades en el nuevo año. Pero ante ellas, podemos venirnos abajo o tratar de reaccionar con valentía. Hay un arte en la vida que permite convertir dos signos menos en un signo más. Feliz Nochevieja. Feliz Año Nuevo. "
